Hui els presentaré una verge dels dolors; millor dit un quadre de la verge dels dolors datat al segle XVII, d'estil tenebrista i amb alguns detalls interessants. I ara alguns es preguntareu perquè a un blog de Polinyà eixe tema. Contestar-vos és molt fàcil: eixe quadre estava a l'església de Polinyà no fa tants anys. Anem al principi de la cosa.
A la parròquia estava de rector D.
José, seria l'any 1978, jo estava a la Facultat estudiant Geografia
i Història i eixe any tenia historia de l'art. Feia anys que a la
sagristia havia vist el quadre que us presente: entraves i el
trobaves penjat a la pared d'enfront, a certa altura, en mig de
tenebres per la poca llum de sagristia; oblidat, amb un set
(esgarrat). Com era la meua costum vaig preguntar i ningú sabé
aclarir-me res; sempre ha estat ahí era la resposta; i ho vaig
deixar estar. Però aquell any vaig pensar: faig una foto i que el
professor em diga que pensa d'ell. Cap problema per part de D. José.
Per aquell temps càmeres molt poques; sort que Paco Pons tenia un
estudi de fotografia, em sona al carrer San Eduardo. Vaig quedar amb
ell i un dia traslladí el quadre fins allí.
Al cap d'un temps Paco em va entregar
la fotografia; aquesta. La vaig dur a la Universitat i em digueren
que no era un gran quadre però que pel que veia podia ser del segle
XVII, d'estil tenebrista, no d'una alta qualitat però estava molt
bé, encara que en un estat lamentable per alguns pelats a la part
inferior esquerra, el tall i algun deteriorament que altre, a més
d'estar brut, lògic en una església pel fum dels ciris. Em va
destacar un quantes coses que li resultaren curioses:
La primera que la verge té una gran
espasa quan el més corrent és un punyal o diversos punyals. La
segona la verge està meditant sobre els atributs de la passió com
vegeu a l'ampliació (que correspon a la part inferior esquerra. La
tercera que als dos cantons superior es troben dos àngels, millor
dit dos caps alats. Puc ensenyar-vos solament el dret perquè del
reflex del flasc no es veu l'esquerra. Podeu vore que es una cara
d'home, no de xiquet com sol ser habitual: apenes es noten les ales.
Vaig tornar content perquè teniem una
cosa d'un cert valor. Tot i això era conscients en aquell temps i
moment que tenia poques possibilitats de ser restaurat però qui sap.
Corre el temps. Aplega el dia 20
d'octubre de 1982, La Pantanada. Polinyà tot cap per amunt. Quan
passat tot trobe a faltar el quadre a la sagristia i pense en el
pitjor: amb la neteja l'han furtat, perquè a l'altura que estava de
banyat res de res. Preguntí i em varen dir que una persona del poble
se l'havia endut a Valencia que coneixia un taller on el
restaurarien. Ahí va quedar tot. Al cap del temps algunes persones
ens em interessat pel quadre; la persona que es suposa va dur el quadre a València
no el recorda, ni al quadre ni a la portada a restaurar.
I de moment ahí acaba la historia del
quadre de la Verge dels Dolors de la Sagristia de Polinyà. Perdut;
no hi ha cap rebut, cap nota d'entrega, cap document.Perdut. Ara penge la
foto a Internet i així el compartisc amb tots vosaltres; al menys
tenim la foto. Qui sap; diuen que existeixen els milacres: a algú li
torna la memòria, la verge vol tornar al seu poble,.... qui sap.
Eduard J. Gay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada