Polinyà de Xúqer s’escampa sobre una planura al•luvial que rega el Xúquer, un territori entre l’horta i la marjal que la ma dels homens han convertit en tarongerar. Un poble tranquil, sense massa altures ni edificis monumentals, un poble obert, acollidor i alhora peculiar, com qualsevol altre; però amb una diferència: és el meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada