El cap de setmana es presentava a Polinyà com
a molt festiu. El divendres celebràvem Sant Antoni i dissabte i diumenge Sant
Sebastià. Les previsions no eren massa bones: possibilitat d’algun ruixat i
vent, molt de vent; i les previsions es compliren, encara que no ens podem
queixar massa.
La nit del divendres el vent ajudà a que la
foguera es cremara poc a poc i molt be; no bufava massa fort ni massa gelat i
quan la llenya es convertí en brasa el vent va desaparèixer, permeten un sopar
tranquil i agradable. Enguany hi hagué ambientació musical amb discomòvil. La plaça
plena i un ambient molt bon deixaren un esplèndid sabor de boca a organitzadors
i assistent.
Dissabte sols hi havia ball al Casino amb l’Orquestra
Dakar. L’acte va estar prou concorri’t i a animat així que festa complida
també. El mateix dissabte però de vesprada l’oratge complí la part d’amenaça de
vent i pluja combinada, encara que solament va llançar a perdre les partides de
pilota previstes pel Club de Pilota al Raspall de Polinyà.
El dia 20 Sant Sebastià, dia del nostre patró,
de bon matí es veien complit els mals auguris: un vent endimoniat portava camí
de manar tot el dia. I així va ser. La picadeta popular que els últim anys té
lloc després de missa hagué de canviar de lloc: al carrer impossible. Mans la
feina. El Centre Cultural Ausiàs March fou el lloc elegit; es buscaren tots els
espais possibles per al muntatge per a acollir al major nombre de gent
possible. Després de missa la llàstima fou haver d’aplaçar per a una altra
ocasió el concert de Tabal i Dolçaina previst. Però la picadeta va anar molt
be; bon ambient, la gent repartida per tots els espais preparats i possibilitat
d’estar un ratet raonant sense haver de suportar el maleït vent que no ens
abandonava.
La vesprada estava centrada en l’actuació
conjunta de les muixerangues de Sueca i Cullera. Va estar molt be. Mentre el
grup anava desenvolupant diverses figures del repertori una persona per ells
elegida anava explicant un poc la història de la muixeranga i el
desenvolupament del que veiem. La plaça començà estiguen de gom a gom però anà
buidant-se davant el vent molt gelat que feia.
Sols quedava la processó. Un acte que sempre m’ha
agradat per allò de passejar al Sant pel mig la fira. Com últimament totes les
processons, poca gent. Però no sols dins la processó; també poca gent mirant; l’oratge
no era per a bromes i molt de personal es va quedar a casa. Acabat el passeig
del Sant acabà el dia.
I de la Fira que? Poca cosa. Destacable que
enguany hi havia més aparells mecànics per pujar els menuts i una parada d’artesania
en cuir. També la pervivència de la tradicional parada de dàtils; una família
que han vingut tota la vida a la fira; són el vestigi, lo poc que queda d’allò
que era la fira del Porrat. Enguany el vent i falta de parades donava un
ambient prou depriment a la fira. Ajudà tot: l’oratge, el dissabte anterior amb
aigua i vent i una previsió prou dolenta per a diumenge, i el fet que la Fira
de Guadassuar portara ja dies en funcionament; dura competència. Però alguna
cosa haurem de fer, ens haurem decidir per idear alguna cosa o resignar-nos a
la mort lenta de la Fira. Em decante per la primera opció: em de pensar alguna
cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada