FIRA DE SANT SEBASTIÀ

Cada 20 de gener a Polinyà celebrem el dia de la Fira en honor a Sant Sebastià. No tenim cap document que ens diga des de quan ho fem. A nivell general la majoria dels pobles  tenen festes en honor a Sant Sebastià o Sant Roc, o als dos; són els sants advocats contra la pesta i les epidèmies i per tant resulta lògic que en temps antics demanaren la seua protecció i agrairen els seus favors. La tradició conta de una pesta al segle XVI on Polinyà no es va vorer afectada i en agraïment se li va construir una ermita i se li dedicà la festa al sant. En una altre moment parlarem de l’ermita; sobre la tradició em contarem que abans la fira tindria lloc junt a l’ermitori, on ara està el cementeri. Amb el temps la fira es traslladaria al poble i l’edifici començaria la seua decadencia. Però deixem l’edifici i el quant començà la festa. La intenció es parlar de la festa mateixa, de la fira.

L’altre dia a l’Escola d’Adults les dones feien memòria de quan eren menudes i com era la fira. La plaça era de terra i l’Ajuntament cada any, abans del dia de la festa, tirava terra i l’aplanava. Seguint la tradició el dia Sant Sebastià feia aire i amb l'aire la pols volava per tot arreu. Això comportava que les parades de menjar, dàtils i porrat bàsicament, havien  de tapar els productes per evitar que s’ompliren de pols, i així i tot.... També recordaven el tipus de fira, l’alegria de que aplegara el dia perquè igual aconseguien un joguet perquè a Nadal sols algun gallet i un casca (un dolç tradicional massa oblidat del que ja parlarem) solien ser els regals. Sant Sebastià era com la continuació de Reis i per tant un motiu per a l’alegria dels menuts; ara els menuts tenen molt durant tot l’any i els majors també tenim fàcil trobar el que ens fa falta en tot moment. Abans calia esperar a la Fira per a que aplegaren alguns productes que no eren habituals a les botigues del poble, o productes que eren de temporada o de compra ocasional, quasi de luxe; hui en dia dàtils o porrat en trobem en qualsevol moment. Molt més enrere queda el temps en que a la fira es comprava i venien animals, ferramentes, objectes per a la casa.

Tampoc la meua imatge concorda amb la fira d'ara.  La plaça ja estava asfaltada, l’aire continuava assistint quasi tots els anys i els joguets eren l’objectiu dels nostres ulls; o les parades d’anells, polseres i altres objectes de bijuteries als qui nosaltres donàvem gran valor; o les parades de sobres sorpresa, els núvols de cotó en pel o les pomes ensucrades. Hui perviu alguna d’eixes parades però de poca importància. Eren fonamentals les tómboles, les diverses tómboles que hi havia, sempre plenes de gent, amb els premis de costum per a les persones de sempre, que tenien molta sort i se n’anaven carregats. Però si per alguna cosa esperàvem els xiquets la fira era per les pilotes; unes pilotes penjant d’una goma que fèiem servir per a perseguir a les xiques i pegar-los al cul. I si als majors els agradaven el dàtils i el porrat, que en altre moment de l’any no podien aconseguir nosaltres voliem una foto en la moto, el cavall, la tauleta,..., o qualsevol altre muntatge que sempre es posaven al mateix lloc: a la porta de Juan Martí, la casa del costat del Casino, davant els cartells del cine. Fotos d’eixe estil en tenim molts de nosaltres.

Caldria fer referència a antics esplendors. Hi ha constància que alguns membres destacats del gremi de platers al segle XVIII feien recorregut per les fires de la Ribera: el dia 17 al porrat de Fortaleny per Sant Antoni, a l'endemà a Sueca pel porrat de Sant Sebastià, el dia 20 a Polinyà pel porrat a Sant Sebastià i el dia 22 a Guadassuar pel porrat de Sant Vicent de la Roda. Si els platers acudien a la fira serà perquè venien. Les dades, facilitades per Andrés de Sales, corresponen a 1775. De l'èxit de la participació al porrat de Polinyà donaria fe el fet que en 1788 sis platers participaren a la fira. Sembla que eren moment d'esplendor a Polinyà. Era el moment de la construcció de l'església i la seua decoració; la nos església no es qualsevol cosa per a un poble com el que seria el nostre en aquell moment. Ara que eixe és un altre tema.

Hui en dia, realment, la fira fa temps que va convertint-se en un mercat, un mercat on difícilment ens sorprenen; on els objectes es repeteixen i de vegades resulten més cars que comprats en un mercat normal o una botiga d’ofertes de les que tantes hi ha pels nostres pobles. Tot i això per a qualsevol polinyaner o polinyanera el dia 20 de gener, Festa de Sant Sebastià, no es qualsevol dia: es el dia de La Fira. El dia de passejar una i altra volta plaça i carrer, d’entropessar una i altra vegada amb la mateix gent, de vorer aplegar a la gent d’Albalat que, puntual, no falta a la Fira. I tots esperem el gran moment, quan surt Sant Sebastià de l’església i es passeja per la plaça, entre parades; i la música para, i la gent s’aparta per deixar passar la processó. I quan torna la imatge al peu de l’altar acaba la fira, les parades arrepleguen i sols queda netejar els carrers. Fins l’any següent en que Polinyà tornarà a parar-se el 20 de gener per celebrar el nostre patró. Perquè, quede clar, el patró de Polinyà és Sant Sebastià, per si algú encara no s'ha enterat.

Eduard J. Gay