Fa uns mesos va ser el Dia Mundial del Turisme
Local, concretament el dia 27 de setembre. Ho vaig vorer als diaris quan ja
havia passat; no sabia de la seua existència. Ens va pillar enfeinats amb la
preparació de la presència de Polinyà a la Fira de Cocentaina, dins la secció
de turisme, i no ens varem preparar res. Però coincidí en un moment que em
portà a pensar en allò de fer turisme al propi poble. Sembla una barbaritat, i
algú que li ho comentat s’ha encantat en dir-me-ho, i no és així. Sempre hi ha coses
que no coneguem del nostre poble: racons amb anècdotes, el perquè d’un carrer,
la història d’una casa, un personatge, una associació que ja no existeix però va tindre el seu paper en el passat.
Soc conscient que em repetisc en el que estic
dient, que ho comentat en diversos escrits. També que hauríem d’anar escrivint-ho,
contant-ho. Va sent hora que m’aplique el conte.
Fa alguns temps, a un curs d’animació lectora,
haguérem de crear un blog. ja en tenia un en funcionament (el de la Biblioteca)
però vaig haver de crear-ne un per al curset perquè penjàvem allí els treballs.
Li vaig posar el nom del poble amb la idea de convertir-lo en el meu blog i
anar penjant coses. Però com tantes idees i tantes coses que ens proposem
sempre són per a demà. Fins que arriba un dia i dius: hui toca.
L’objectiu és anar penjant les coses que sé i
conec i aquelles que puga anar descobrint i compartir-les amb qui tinga gust de
llegir-ho: vosaltres. També està obert a qui vullga contar, comentar,
puntualitzar, ...., Tinc en ment demanar algunes participacions: hi ha coses
que algunes persones saben molt més que jo i el millor serà que ho conten elles
i ho firmen elles; jo sols posaré l’espai.
Al caixó tinc moltes coses pensades. Vorem les
que el temps i altres feines em permeten dur endavant.
Del blog inicial sols he conservat una noticia
que vaig penjar en novembre de 2010: la publicació d’una revista local sobre l’Explosió
de la Fàbrica de conserves. Forma part d’allò que pense anar penjant.
Espere complir amb una periodicitat d’una
entrada per setmana. És l’objectiu. Dependrà de moltes coses però faré el
possible per complir. Gràcies si us agrada la idea i penseu en seguir el blog; Espere
no defraudar-vos.
Sols una última cosa: el blog és meu, sols de la meua responsabilitat, sense cap vinculació amb la meua feina a l'Ajuntament. A la vida real les delimitacions no són simples però aquest és un projecte personal, per a les crítiques i les alabances. Firmaré cada escrit per diferenciar aixì les possibles col·laboracions. Si algú vol utilitzar quansevol cosa del que penge sols demane que cite la procedència.
Hi ha una frase de Charles Chaplin que venia a dir que tot el que fem són com fills nostres; ens poden agradar més o menys però els hem d'assumir amb virtuts i defectes, per a bé i per a mal.
Eduard J. Gay
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada